Il nostro grande poeta ha utilizzato sovente nelle sue poesie degli accenni alcibo, al vino e alla cucina della nostra zona.
Spesso l' accenno a prodotti commestibili è usato come similitudine o metafora , in altre occasione dedica, invece, diversi versi alla descrizione del cibo.
Vorrei quindi proporvi quelli che mi sembrano i più riusciti e significativi .
Ghe fáven vegnì in ment a chissessia
I sparg de primavera
Cont i uv in cereghin dessoravia.
Ma anca 'l buttêr de marca sopraffinna,
Tant bell all'apparenza,
L'era on mes'ciozz de grassa e margarinna;
El gh'ha ditt alla cuga: &emdash; « Neh Gioconda,
« I gnocch, l'è mei fai pú, per el disnà;
« Perchè l'è on piatt pesant
« Che a digerill de nott, dal pocch al tant,
« El ghe fa perd a tucc la trebisonda ! ! »
Ghe forsi a sto mond òn mestee pussee brutt
Che ne quell del magutt?
Portà la calcinna,
La molta, i quadrej,
Mangià formagginna,
Scigoll, pan de mej.
La vitta ris'ciosa,
Scarsott i danee...
LA CANZON DEL FRUTTIR
I
De bonn'ora, alla matinna
Malapenna sponta el dì,
Tuvi sù la mia scorbinna
E voo in gir de chì e de lì;
Vendi l' uga e bevi el vin,
Ma se en scisci on quai quintin,
L' è per no ch' el goss el suga:
« Per, e pomm, e figh, e uga ! ! »
II
La mia frutta l' è scernida
A segonda di stagion;
Fresca, sana, e colorida,
E la sà inscì tant de bon.
Alla gent che veur compralla,
Occor minga de cascialla;
Lor sann già che sont sincer:
« Figh e uga, e pomm, e per ! ! »
III
Gh'hoo, a sò temp, la maggiostrella
Che l'è dolza come el mel;
La fambrôsa fresca e bella,
La mognaga cont sù 'l pêl;
E, sia a chilo come a etti,
Mi ghe doo quell che prometti;
Son poerett ma galantomm:
« Figh, e uga, e per, e pomm ! ! »
IV
Sia per vend persigh durâs,
O figh pass che fann la gotta,
Mi, del mond e di sò câs,
No me 'n casci per nagotta.
Chè ognidun dev batt la strada
Che dal Ciel gh'è destinada,
E che disa chi vur digh !
« Per, e pomm, e uga, e figh ! ! »
B I B E N D U M
A on disnà ('dess soo pú in onor de chii)
Me s'è imbattuu vesin 'n' original
Che, a tutt i piatt servii
El pessegava a fagh tant de cappell
Cont on salût special...
Che l'era semper quell:
« I òstrich, già, chi gh'ha el palàtto fin
« Je compagna col vin...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
« L'antipast de sardinn, paté, e salamm,
« Se no gh'è el vin, l'è gramm...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
« El pess, ch'el sia de lagh, o 'I sia de mar,
« L'è de negà in del vin, ch'el gh'ha de car . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
« Cont la minutta e cont el ris-e-quai
« El vin l'è indispensàbil, per gustai . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
« Coi selvàdigh a spêd, pu, e l'insalatta
« El vin, cont pú 1' è bon, cont pú el se adatta . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
« E, dopo el dolz, cont el formagg de granna
« El va giò lisc, el vin, come la manna... »
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mi a sto pont gh'hoo ciammaa: - Ma in fin di fin,
Gh'è nò ona robba che lú '1 sia dispost
A trattà senza vin?!
« Sì, ghe n'è vuna: l'acqua ! » (el m'ha rispost).
Signor! ... Madonna! ...a dilla in tra de de nun,
gh'è minga, al mond, chi poda diss perfett;
e hin pocch qui tâj che riva a stà digiun
quand gh è lì 'l piatt denanz cònt sù i polpett!
Chi, mo, el cascia tant saracch...
che, a regoeuiei in d'on sacch,
quanta gent sariss contenta
de mangiai con la polenta!!
EL PES DE DI DE NO
Squisiti, cara scõora, qui gnervitt
"consciaa" - come la dis!... E la verzada
per sladinà i condott?!... l' è prelibada!
Domà a parlann, la fa vegnì apetitt!
E ghe so dì che la sariss gustada,
anca a la liscia senza codeghitt
talment che me se senti a fa i gallitt
al penser de annonziagh st'improvvisada.
Purtropp, anca a sta ben, sont semper sott
a la tutella de quai sanitari
che me seguita a dì de andà adasiott
per via del coeur che adess l'è on poo on lizzon
e, a vorè strapazzall, l'è in câs magari
de cavassela e dà i so dimission.
Per quell, l'è col magon
che rinonzi al piasé de èss lì con lor
a passà in compagnia on para d'or.
L'è nanca de discor
che, pussee di gnervit e la verzada,
me dispias de giontagh la cicciarada.
.........
fissemm al 3 la nostra colezion.
La te va?... Specciet minga nè aragost
nè di alter ruga-panscia de ingordon,
che in cà nostra no femm che less, e rost,
pasta sutta, risott, e minestron.
......
m'è vegnuu in man 'na bella cicciarada
doe se parla de caspi e de crodell :
e de vin faa cont l'uga genuinna
ch' el se dev nò sconfond cont la ciorlinna.
INVID A DON TOGN RIBON
(Capellan de l'Ospedaa di matt)
Sicchè Don Togn, el magnom sto risott? '
Da quand V'hoo ditt che nun semm pront a fall,
nè a vôs, nè in scritt m'hii responduu nagott!
Va ben che Vu siev pront a pasteggiall;
ma occor visamm in temp per mettes sott
cont i cinqu' sentiment a manteccall:
minga assossenn al dent, minga trop cott,
moresin, che 'l sia on gust a mastegal.
Avanti, donca: foeura sta sentenza!
L'è doman? Posdoman? Femmel savè;
se de nò Vee pu a ris'c de restà senza;
perchè, a parlann, pò dass, senza vorè,
che per la gola perda la pascienza
e che 'l faga e me 'l magna per cunt mè!
Evito ogni commento, in quanto la grande arte si " gusta " senza intermediari : è immediata e chiara.
Per finire vorrei riproporvi una etichetta designata da De Bernardi, altro noto grande artista e buongustaio ( vedi - De Bernardi racconta -)
Fernando Cova
(pubblicato su " Calandari d'ra Famiglia Bosina par ur 2003 )