A tavola con Speri della Chiesa

 

 

Il nostro grande poeta ha utilizzato sovente nelle sue poesie degli accenni alcibo, al vino e alla cucina della nostra zona.

Spesso l' accenno a prodotti commestibili è usato come similitudine o metafora , in altre occasione dedica, invece, diversi versi alla descrizione del cibo.

Vorrei quindi proporvi quelli che mi sembrano i più riusciti e significativi .

 

 

- asparagi e uova ( 1910 )

 

Ghe fáven vegnì in ment a chissessia

I sparg de primavera

Cont i œuv in cereghin dessoravia.

Ma anca 'l buttêr de marca sopraffinna,

Tant bell all'apparenza,

L'era on mes'ciozz de grassa e margarinna;

 

- gnocchi ( 1910 )

 

El gh'ha ditt alla cœuga: &emdash; « Neh Gioconda,

« I gnocch, l'è mei fai pú, per el disnà;

« Perchè l'è on piatt pesant

« Che a digerill de nott, dal pocch al tant,

« El ghe fa perd a tucc la trebisonda ! ! »

 

 

- il cibo del magutt ( 1893 )

 

Ghe forsi a sto mond òn mestee pussee brutt

Che ne quell del magutt?

 

Portà la calcinna,

La molta, i quadrej,

Mangià formagginna,

Scigoll, pan de mej.

 

La vitta ris'ciosa,

Scarsott i danee...

 

 

- la frutta di Varese ( 1910 )

 

LA CANZON DEL FRUTTIRŒ

 

I

De bonn'ora, alla matinna

Malapenna sponta el dì,

Tœuvi sù la mia scorbinna

E voo in gir de chì e de lì;

 

Vendi l' uga e bevi el vin,

Ma se en scisci on quai quintin,

L' è per no ch' el goss el suga:

« Per, e pomm, e figh, e uga ! ! »

 

II

La mia frutta l' è scernida

A segonda di stagion;

Fresca, sana, e colorida,

E la sà inscì tant de bon.

 

Alla gent che veur compralla,

Occor minga de cascialla;

Lor sann già che sont sincer:

« Figh e uga, e pomm, e per ! ! »

 

III

Gh'hoo, a sò temp, la maggiostrella

Che l'è dolza come el mel;

La fambrôsa fresca e bella,

La mognaga cont sù 'l pêl;

 

E, sia a chilo come a etti,

Mi ghe doo quell che prometti;

Son poerett ma galantomm:

« Figh, e uga, e per, e pomm ! ! »

 

IV

Sia per vend persigh durâs,

O figh pass che fann la gotta,

Mi, del mond e di sò câs,

No me 'n casci per nagotta.

 

Chè ognidun dev batt la strada

Che dal Ciel gh'è destinada,

E che disa chi vœur digh !

« Per, e pomm, e uga, e figh ! ! »

 

 

- un buon bevitore ( 1930 )

B I B E N D U M

 

A on disnà ('dess soo pú in onor de chii)

Me s'è imbattuu vesin 'n' original

Che, a tutt i piatt servii

El pessegava a fagh tant de cappell

Cont on salût special...

Che l'era semper quell:

 

« I òstrich, già, chi gh'ha el palàtto fin

« Je compagna col vin...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

« L'antipast de sardinn, paté, e salamm,

« Se no gh'è el vin, l'è gramm...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

« El pess, ch'el sia de lagh, o 'I sia de mar,

« L'è de negà in del vin, ch'el gh'ha de car . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

« Cont la minutta e cont el ris-e-quai

« El vin l'è indispensàbil, per gustai . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

« Coi selvàdigh a spêd, pœu, e l'insalatta

« El vin, cont pú 1' è bon, cont pú el se adatta . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

« E, dopo el dolz, cont el formagg de granna

« El va giò lisc, el vin, come la manna... »

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

 

Mi a sto pont gh'hoo ciammaa: - Ma in fin di fin,

Gh'è nò ona robba che lú '1 sia dispost

A trattà senza vin?!

« Sì, ghe n'è vœuna: l'acqua ! » (el m'ha rispost).

 

 

- le irresistibili polpette( 1892 )

 

Signor! ... Madonna! ...a dilla in tra de de nun,

gh'è minga, al mond, chi poda diss perfett;

e hin pocch qui tâj che riva a stà digiun

quand gh è lì 'l piatt denanz cònt sù i polpett!

 

 

- chi se le ricorda ? (1941)

 

Chi, mo, el cascia tant saracch...

che, a regoeuiei in d'on sacch,

quanta gent sariss contenta

de mangiai con la polenta!!

 

 

- com'è dura la rinuncia ( 1943 )

 

EL PES DE DI DE NO

 

Squisiti, cara scõora, qui gnervitt

"consciaa" - come la dis!... E la verzada

per sladinà i condott?!... l' è prelibada!

Domà a parlann, la fa vegnì apetitt!

 

E ghe so dì che la sariss gustada,

anca a la liscia senza codeghitt

talment che me se senti a fa i gallitt

al penser de annonziagh st'improvvisada.

 

Purtropp, anca a sta ben, sont semper sott

a la tutella de quai sanitari

che me seguita a dì de andà adasiott

 

per via del coeur che adess l'è on poo on lizzon

e, a vorè strapazzall, l'è in câs magari

de cavassela e dà i so dimission.

 

Per quell, l'è col magon

che rinonzi al piasé de èss lì con lor

a passà in compagnia on para d'or.

 

L'è nanca de discor

che, pussee di gnervit e la verzada,

me dispias de giontagh la cicciarada.

 

 

 

- menu di casa Speri ( 1939 )

.........

fissemm al 3 la nostra colezion.

 

La te va?... Specciet minga nè aragost

nè di alter ruga-panscia de ingordon,

che in cà nostra no femm che less, e rost,

pasta sutta, risott, e minestron.

......

 

- il buon vino ( 1930 )

 

m'è vegnuu in man 'na bella cicciarada

doe se parla de caspi e de crodell :

e de vin faa cont l'uga genuinna

ch' el se dev nò sconfond cont la ciorlinna.

 

 

 

- la ricetta per il risotto ( 1939 )

 

INVID A DON TOGN RIBON

(Capellan de l'Ospedaa di matt)

 

Sicchè Don Togn, el magnom sto risott? '

Da quand V'hoo ditt che nun semm pront a fall,

nè a vôs, nè in scritt m'hii responduu nagott!

Va ben che Vu siev pront a pasteggiall;

 

ma occor visamm in temp per mettes sott

cont i cinqu' sentiment a manteccall:

minga assossenn al dent, minga trop cott,

moresin, che 'l sia on gust a mastegal.

 

Avanti, donca: foeura sta sentenza!

L'è doman? Posdoman? Femmel savè;

se de nò Vee pœu a ris'c de restà senza;

 

perchè, a parlann, pò dass, senza vorè,

che per la gola perda la pascienza

e che 'l faga e me 'l magna per cunt mè!

 

 

Evito ogni commento, in quanto la grande arte si " gusta " senza intermediari : è immediata e chiara.

Per finire vorrei riproporvi una etichetta designata da De Bernardi, altro noto grande artista e buongustaio ( vedi - De Bernardi racconta -)

 

 

Fernando Cova

 

 

(pubblicato su " Calandari d'ra Famiglia Bosina par ur 2003 )